Montes con las espaldas distendidasy nerviosas, en asunciones tranquilas.Allí se han parado las sierras, porque era su lugar escogido para la perfección; la distancia precisa para que ellas también fuesen un espectáculo de belleza.

GABRIEL MIRÒ, Años y Leguas

Biologia

El territori de la serra de la Safor és als límits orientals peninsulars de la serralada Bètica i, forma part de tres comarques, el Comtat (l'Orxa), la Safor (Vilallonga) i la Marina Alta (la Vall de Gallinera). Litològicament està format, majoritàriament, per roques carbonatades dures (calcàries i dolomies) molt treballades pel fenomen càrstic. La dissolució dels carbonats per la combinació del diòxid de carboni mesclat amb l'aigua de la pluja, el qual ha originat un relleu molt irregular ric en formes erosives típiques com ara els rasclers, les coves, els avencs o les dolines. Això és possible gràcies a les abundants pluges caigudes en aquestes terres, ja que cal dir que ens trobem a la zona més plujosa de tot el País Valencià.

Aquesta pluviositat tan notable ve motivada per la coincidència dels vents agregalats i dels llevants que vénen de la mar (direccions NE i E, respectivament) amb un relleu bètic de pendents rostos i amb cims d'una certa altura (molló de la Safor: 1.012 m). Aquests vents es veuen obligats a remuntar els cims, produint-se una forta condensació del vapor d'aigua i les subsegüents fortes pluges, sobretot a la tardor i quan hi ha aire fred o gelat en altura (fenomen de la gota freda). D'altra banda, el relleu, no determina les condicions climàtiques per l'altitud només, sinó també per l'exposició dels vessants als raigs solars.

 

FLORA
FAUNA