En estos municipios se encuentran los más maravillosos paisajes valencianos, las más singulares villas medievales y los yacimientos arqueológicos más emblemáticos. EL PAÍS, 22-03-2004 |
El castell de Perputxent
Un quilòmetre abans d’arribar a l’Orxa, veurem el castell de Perputxent, dominant tota la vall, en la part alta d’un tossal just davant de la serra de la Solana. En temps de la conquista catalana (segle XIII) el castell i tota la vall era regida per Al-Azraq, senyor de la vall d’Alcalà. Les revoltes que protagonitzà deixaren el castell molt deteriorat. El senyoriu passà, l’any 1269, a mans del cavaller Gil Garcés d’Assagra, i posteriorment a mans del ciutadà valencià Ramon de Riusec i del cavaller Ramon de Romaní, qui, el 24 de gener de 1289, lliura el castell i la vall a l’orde de l’Hospital, que en 1317, al regne de València, esdevindrà orde de Montesa. |
 |
Aquestes ordres van reconstruir quasi per complet el castell i així es pot diferenciar la part més antiga, de temps d’Al-Azraq, de la part reconstruïda per les diverses ordres propietàries del castell. |
 |
Tot i que el terratrèmol de l’any 1644, va deteriorar bastant el castell, en l’actualitat el seu estat de conservació és acceptable i paga la pena visitar-lo. Consta d’un recinte base establert sobre els pendents est i sud del tossal. El mur s’adapta a l’especial orografia del terreny i sembla que és una construcció andalusí, tot i que no podem datar-lo amb seguretat. Un gran recinte poligonal envolta tota la part superior del tossal (2.900 m2) amb dos sectors diferenciats: al nord observem un gran espai que de forma irregular supera les dificultats del terreny, mentre que al sud-est es basteix la construcció castral, amb murs i torres de planta gairebé quadrada. A l’oest de la plataforma rocosa dues altes torres indiquen els angles d’una construcció complexa. Una tercera part del conjunt comprèn la residència senyorial, però les construccions revelen manca d’homogeneïtat. |