A primera hora de la mañana salir a la calle y sentir el frío que te envuelve, un frío reparador, oír la suave brisa del viento, que nos mece dulcemente. Y oír a lo lejos el cantar de los pájaros y el gorgoteo del curso de un río.

 

Història del poble

Iniciem la història de l’Orxa abans de l’expulsió dels moriscos, l’any 1609, quan vivien a l’Orxa 60 famílies morisques.

Una proclama, el 30 d’octubre de 1609, obligava a eixir de la Vall de Perputxent a un total de 170 cases de moriscos aleshores repartits pels llogarets Alquenència, Beniarrés, Benillup i l’Orxa, que segons els contemporanis vivien de l’agricultura i de la ramaderia. Les conseqüències de l’expulsió foren desastroses ja que moltes cases foren abandonades i molts llogarets quedaren despoblats. Tot i que s’intentà repoblar ràpidament, portant gent d’altres zones, aquests intents no foren massa fructífers i llogarets com Alquenència i Benillup quedaren amb el temps abandonats i destruïts. Es mantingueren Beniarrés i l’Orxa. Beniarrés fou repoblat amb famílies de les Valls d’Albaida i Ontinyent,d’Alcoi i alguna família de Mallorca, mentre que l’Orxa fou repoblada únicament per famílies de Mallorca. Així, als Arxius Parroquials de l’Orxa apareixen cognoms com Roca, Palau, Joan, Nadal, Segui, Puig o Bonet entre altres.

Un diumenge 26 de juliol de 1644, un terratrèmol destruí tot el poble causant set morts. A la plaça del carrer Major podem trobar hui encara una placa amb la següent inscripció: “ROGUEMOS A LA VIRGEN DEL ROSARIO QUE NOS GUARDE DE TAL DESGRACIA QUE LAÑO 1644 UO UN TERRAMOTO QUE DERIBO TODO EL POEBLO DE LORCHA I MATO SIETE PERSONAS 3 MUGERES I 4 NIÑOS I SI EMPEÇO ESTA CASA LAÑO 1647 CASA MIGEL POCOVI NATURAL DE MALLORCA” Conten els majors que no hi hagué més víctimes perquè tot el poble es trobava berenant en un paratge fora del poble. El terratrèmol fou molt intens i provocà també danys importants al castell de Perputxent.

Les condicions de vida durant aquells temps eren dures, marcades per desastres naturals, epidèmies, pobresa i collites escasses o els impostos què feien que molts emigraren buscant altres llocs amb millors condicions.

Deu anys més tard els llibres posen de manifest amb l’aparició de noves famílies que el poble s’havia recuperat d’aquell seisme i que Lorxa tornava a ser un bon lloc per establir-se.

L’any 1865, l’any de la pesta del còlera, fou fatídic per als veïns de l’Orxa. Uns anys després, a 1877 i 1879, una forta sequera i fortes pluges respectivament, colpegen de nou la població. Durant aquests temps, el 25 de maig de 1880, nasqué a l’Orxa Salvador Ferrandis Seguí, qui l’11 de març de 2001 ha estat beatificat pel Papa Joan Pau II. Rector en diverses localitats de la Safor i la Marina, era conegut per la seua estima als malalts, als pobres i als menuts. Conten a Pedreguer, l’última parròquia on estigué, que tot el gros que era, ho era en humilitat i generositat. Fou assassinat durant la guerra civil espanyola, l’any 1936. A l’església Parroquial de Pedreguer es veneren les seues relíquies religioses.

L’any 2000, el tancament de la fàbrica de paper RADUAN S.A., on treballava la major part de la població de l’Orxa suposa altre revés important. Avui, projectes de construcció d’una zona industrial, per tal d’atraure noves empreses que faciliten llocs de treball, així con el potencial del turisme rural que té la localitat, són els pilars per a que el nombre d’habitants no continue descendint. Sobri així un nou repte per als Josefinos, els Trinqueters, els Cardaors, les Saulleres i un llarg etcètera de famílies que lluiten dia a dia per que el poble de l’Orxa es mantinga viu.