En la soledad total del valle se desplegaban las soledades individuales de cada uno de los pueblos. Comienzan a sentirse otros años y leguas. Los días desnudos en el vértice de Aitana aguja de sol anillada de aires, Otros años y leguas, y la cima duerme en el azul, pura y eterna.

GABRIEL MIRÒ, Años y Leguas

 

 

TRADICIONS

Ja no es senten els pitos de la fàbrica de paper que marcaven el ritme de la jornada per a tots el veïns de l’Orxa. El toc de la una iniciava una cursa diaria, en què tots els treballadors amb les seues Mobilettes, Vespinos i Vespes tornaven a casa a dinar.

Ja no passen els Quintos pels carrers vestits amb gorra i mocador, cantant les seues cançons acompanyats per la música de l’acordió quan anaven de casa en casa amb el cabàs de palma, demanant i acompanyats per un corder.

 

 

Ja no es veu a la gent anar els diumenges de paella a les xopades,pescar barbs amb les mans per davall les pedres del riu o agafar gambeta per a preparar un estofat amb bledes i creïlles.

Ja no es sent aquella olor a oli quan passes per l’antiga almàssera on tothom portava les seues olives ben madures per fer-se el seu oli. Les olives es xafaven amb unes pedres molt grans amb forma de con i desprès es ficava la pasta en els esportins, els quals una vegada premsats anaven deixaven eixir l’oli amb la morca. Quan aquest líquidhavia reposat, cadascú se l'emportava a casa amb les arroves.

 

Per contra, a l’Orxa encara es conserven algunes tradicions al llarg de l’any, com ara les que presentem a continuació.

A Nadal es mantenen pels carrers els cants de l’aguinaldo mentre el fum de les garbes d’espígol seques cremen poc a poc, en fer-les girar els xiquets, i deixen anar una olor agradable. Durant aquests dies té lloc l’arribada del patge que arreplega les cartes dels xiquets i xiquetes per a lliurar-les a Ses Majestats els Reis Mags, que el dia 5 de gener, repartiran tots el regals casa per casa.

Durant les festes de Pasqua destaquem el Via Crucis de mitjan nit de Dijous Sant i el de la matinada del Divendres Sant que es fan al calvari del poble situat als afores. Després d’aquest acte és costum prendre una infusió de timó. Diumenge Sant, la jornada comença de bon matí amb el cant de l’Aurora pels carrers del poble i, més tard, té lloc l’emotiva processó de l’Encontre entre Jesús i Maria, al carrer Major, on solten coloms com un acte d’alegria. A continuació la gent del poble es reuneix per esmorzar. De vesprada és costum anar a berenar la mona a les xopades de la rambla del riu amb la tradicional cançoneta "Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací et trenque l’ou".

El dia del Corpus destaca la processó. L’enramat i les plantes adornen els carrers. A més les cabotetes de camamil·la que s’han segat a la muntanya s’escampen pels carrers. Quan els xiquets que acaben de prendre l’eucaristia seguits de la processó, les xafen els carrers se n'impregnen d’una profunda aroma.

Conta la tradició que a l’Orxa hi hagué al segle XIX una forta epidèmia de còlera i els músics s’encomanaren al Crist de la Sang per a que intercedira per ells. És per aquest motiu que cada any, la setmana abans de les festes patronals, es celebra la festivitat de la Sang on la banda de música acapara tot el protagonisme fent un concert, una missa cantada i una processó.

A l’Orxa hi ha una gran tradició al raspall. Tots els xiquets s’ajuntaven en grups per a jugar a la pilota als carrers del poble. Més endavant, es va fer un trinquet al polisportiu, junt a la piscina, on podien jugar amb unes condicions més òptimes. Actualment, sols s'hi juguen partides a les festes patronals.

També, com en molts pobles de la Comunitat Valenciana, durant les festes patronals no podia faltar "la cordà", on dotzenes de coets penjats a una corda eixien disparats mentre la gent els esperava baix per poder agafar-los i arrancar a correr.

“La cordà” se celebrava ben entrada la nit, després de la revetlla. Calia una bona organització i tindre molta cura ja que els coets s’agafaven amb la mà i hi havia el risc de cremar-se. No debades, moltes façanes encara conserven les cremades de les eixides dels coets.

Segurament tothom recorda els carrers plens de foc i de llum, amb aquell ambient de festa i felicitat que convidaven a gaudir de “la cordà”.

Del dia del Domund ressaltem la desfilada dels xiquets i xiquetes disfressats que van de casa en casa i arreplegen diners per una causa tant benèfica com ajudar al Tercer Món.

A l’estiu se celebra la festivitat de Santa Elena. Amb una missa solemne s’inicia una jornada on des de fa uns anys serveix de retrobada per als quintos que fan cinquanta anys. Un sopar al carrer Santa Elena i una revetlla posen fi a la festa.

Dins l’església podem observar una col·lecció molt interessant de pintures de l’alcoiana Gómez Vitoria: el Via Crucis, els Sants més representatius i dos pannells sobre la Creació d’Adam i Eva i el Baptisme de Jesús donen color a unes parets fredes dominades pel blanc.