Vosotros, caminos estrechos, tortuosos y amarillos; vosotros que lleváis la denominación de “caminos viejos”, vosotros sois un complemento perfecto de las viejas y nobles ciudades. AZORÍN, España |
Durant la segona meitat del segle XIX el mitjà de transport més popular era el ferrocarril. La indústria Alcoiana produïa un gran moviment de mercaderies i el transport d’aquestes era lent i costós per la qual cosa es feia necessària la realització d’una línea de ferrocarril que unira Alcoi amb Gandia ja que es pensava, aleshores, que Gandia podia ser el vertader port d’eixida d’Alcoi. Davant d’aquestes necessitats econòmiques i socials aparegué un projecte que uniria els dos pobles amb un ferrocarril anomenat “Xitxarra”. Les persones més importants per al desenvolupament inicial del projecte foren Simibaldo Gutiérrez, diputat a Corts per Gandia i Rafael Julio Pérez, alcalde d’Alcoi. |
|
Tots dos mantenien una comunicació constant per tal de conèixer l’evolució de la idea del ferrocarril ja que a les dues ciutats els interessava molt. El 19 de juliol de 1886 el projecte de construcció d’aquesta línea de ferrocarril va ser aprovat al Congrés dels Diputats i el 1887 va ser atorgada la concessió per a la seua construcció. Una empresa londinenca Alcoy to Gandía Railway and Harbour Co.Ltd es va fer càrrec del projecte, supervisat per dos enginyers londinencs i un alcoià, mentre que la seua construcció fou encomanada a una altra empresa anglesa, la Lucien Ravel and Company. Els anglesos acceptaren aquest projecte perquè el ferrocarril era el mitja més ràpid per a transportar el seu carbó, del qual Alcoi n'era un important consumidor. |
El recorregut tindria aproximadament
53’3 quilòmetres des d’Alcoi fins el Grau de Gandia
i salvava un desnivell de 545 metres. Els terrenys que havia de travessar
eren bastant abruptes per la qual cosa s’hagueren de fer molts ponts
i túnels.La construcció de la via junt al curs del riu Serpis,
que era visible durant la major part del recorregut i sovint la creuava,
afavorí la creació de moltes fàbriques al seu voltant.
El 16 de Juny de 1892 arribava a Alcoi la primera locomotora però no fou fins el 24 de gener de 1893, quan arribà el primer tren oficial que provenia de Gandia. El tren inaugural va eixir de Gandia a les 13:00 hores i arribà a Alcoi a les 16:00 hores on tinguè una calorosa rebuda per part dels alcoians. |
 |
 |
El tren "Xitxarra" disposava de tres vagons de passatgers, amb una capacitat per a 20 o 25 persones cadascun però, l'últim vagó, anava quasi sempre buit a causa l'escassa seguretat que oferia. De vegades, si el tren anava massa ple la força motora no era suficient per a pujar algun tram amb pronunciades pendents. Així, no es d'estranyar que els passatgers hagueren d'eixir dels vagons i caminar al seu costat per tal que la locomotora no haguera d’arrossegar massa pes. Mentre passejaven prop de la via collien pinyes dels pinars propers i les llançaven a l'interior de la caldera per tal d'incrementar-ne la potència. També aprofitaven per admirar els impressionants paisatges, sobre tot els de l’estret del barranc de l’infern que discorren entre les estacions de Vilallonga i l’Orxa |
Ens han arrivat diverses anècdotes sobre la carbonissa que produïa el fum de la caldera. Aquest problema es veia agreujat a l’estiu perquè els vagons circulaven amb les finestres obertes per la calor i per si encara no n'hi havia prou, el pitjor era quan el tren passava per algun dels túnels, on no hi havia forma de fugir del fum i de la carbonissa. |
A principis dels anys seixanta, la línia de ferrocarril començà a tenir un baix rendiment econòmic. L’inici d’un projecte de construcció d’una carretera entre Alcoi i Gandia unit a l’auge de l’automòbil, especialment amb l’aparició del famós Seat 600, i a que la línia per dins de la ciutat de Gandia dificultava la seua expansió urbanística precipitaren els esdeveniments i així el 15 d’abril de 1969 el Xitxarra realitzà el seu últim viatge. Després de la supressió de la línia, el recorregut continua sent utilitzat, en la seua major part, com a ruta ecològica. Setmanalment, quantitat de persones amants del senderisme o de la bicicleta de muntanya realitzen una part d’aquest recorregut, sobre tot el tram de 13 quilòmetres que uneix les poblacions de l'Orxa i Vilallonga. També resulta molt interessant tota l’arqueologia industrial que queda al voltant de l’antiga via. |
 |
|
Estacions
|
 |
