ALICANTE - IES "MARE NOSTRUM"

El Parc Natural de les Salines de Santa Pola.

.

El Parc, de 2.496 hectàrees, està situat entre els termes municipals d’Elx i de Santa Pola. Comprèn una zona d’explotacions de sal (Braç del Port i Bonmatí), unes tolles de aigua salobre, una orla de saladars i una franja de platges i dunes. Fou declarat Parc Natural en 1988 por la Generalitat Valenciana, apareix als llistats del Conveni RAMSAR(Conveni sobre els Aiguamolls artificials d’importància internacional, especialment com a hàbitats d’aus aquàtiques) i està classificada com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).

          A les Salines poden diferenciar-s’hi tres tipus de formacions vegetals: el saladar, el canyissar i la vegetació dunar. El saladar és el més estès, i constitueix la formació botànica més representativa de les Salines. Està integrat per espècies vegetals adaptades a unes condicions ambientals extremes, provocades per la gran quantitat de sals dissoltes en el sòl, com les salicòrnies que concentren la sal al seu interior, són les més resistents a la salinitat i per això les plantes dominants d’aquest indret. Presenten tiges carnoses, articulades i erectes en forma de ciris amb absència de fulles. Les  soses o barrelles, les quals eren incinerades per ser emprades fins a les primeries del segle XIX per a fabricar sabó. Els ensopegalls, plantes  del gènere Limonium formades per una roseta de fulles basals d’on sur una tija florífera.  Entre les nombroses espècies de Limonium presents en aquest Parc Natural destaca la presència d’endemismes alacantins com és el cas del Limonium santapolensis.

           Els tamarius, arbres adaptats també als terrenys salobrosos, gràcies a la seua capacitat d’excretar la sal sobrant a través de les seves fulles menudes. Són tan abundants que han donat nom a la platja del Tamarit, a santa Pola on segons diu la llegenda va arribar una arca amb la inscripció Sóc per a Elx que contenia la imatge de la Marededéu.

El canyís (Phragmites australis) està àmpliament distribuït i ha colonitzat els ambients amb aigües permanents i menor grau de salinitat, així com totes les vores d’assarbs, i sèquies. La vegetació dunar es localitza en la línia de platja, des de la Torre del Pinet fins a l’altura de la Casa de l’Albufera.

Les salines de Santa Pola són conegudes sobretot per la riquesa de la seua avifauna, destaquen les colònies d’ardeids, els limícoles com la camallonga, les gavinetes de mar o xatracs, els anàtids , el corb marí, etc. Però l’espècie emblemàtica és sobretot el flamenc, que hi és present tot l’any, amb poblacions d’uns 2000 individus. Tanmateix és molt rara la seua reproducció.

És molt curiós la coloració de l’aigua, conforme augmenta la concentració salina de les tolles, va adquirint una coloració rosada progressivament més intensa, cosa deguda a que si bé cada vegada hi ha menys vida vegetal i animal, augmenta  el nombre d’uns bacteris molt primitius, els halobacteris adaptats a viure en  medis salobres causants de la coloració de l’aigua. Aquests mateixos bacteris en éssers filtrats i ingerits pels flamencs provoquen la coloració rosàcia del plomatge dels flamencs.